Àpoca atorgada per Joan Grec, sabater de Barcelona, com a procurador de la seva esposa Antiga, filla de [...] Verneda, difunt ferrer de Santa Coloma de Farners, i de la seva esposa Gabriela, originària del mas Goy de Fornells, morta ab intestato, a favor de Narcisa Goy, de Fornells, vídua d'Antic Goy, i d'Antoni Llinàs, de Castellar, germà de Narcisa i Roc Massot, de Fornells, com a tutors de Salvador Goy, de Fornells, fill i hereu d'Antic. Reconeix haver rebut les 10 lliures barceloneses que faltaven pagar a Antiga, corresponents a la part que li pertocava dels béns de Gabriela.

Àpoca atorgada per Dalmau Massot, pagès, senyor útil i propietari del mas Massot de Fornells, i el seu fill i hereu Joan, a favor d'Antic Goy, pagès de Fornells, el seu sogre, en què reconeixen haver rebut 100 lliures barceloneses que faltaven de les 500 corresponents al dot de Cecília, per les quals havien signat debitori l'any 1668.

Venda atorgada per Montserrat Prat del Molí, pagès de Riudellots de la Selva, senyor útil i propietari dels masos Prat del Molí i Amalric, fill i hereu de Miquel Prat del Molí, a favor de Pere Vinyes, pagès d'Aiguaviva, d'un prat situat a Riudellots, al lloc anomenat Prat d'Onyar, que havia estat de les pertinences del mas Amalric, pel preu de 100 lliures de moneda barcelonesa. Se salva el dret del benefici de la rectoria de Sant Domènec de la seu de Girona. Segueix àpoca.

Concòrdia entre Caterina Prat del Molí, filla de Montserrat Prat del Molí, senyor útil de mas homònim, de Riudellots de la Selva, d'una banda i Antic Calderó, de Riudellots, de l'altra, per la possessió del mas Prat del Molí, les seves terres, honors i possessions.

Venda en pública subhasta feta per Galceran de Llupià, amb domicili a Campllong, veguer de Girona, d'acord amb la provisió feta pel jutge de la Cort Reial de Girona contra el mas Prat del Molí de Riudellots de la Selva, que fou del difunt Montserrat Prat del Molí, pagès, i de la seva filla Caterina, a instància de Narcís Tramunt, pagès de Sant Pere de Vilamajor, cosí de Caterina, últim possessor del mas, a favor d'Antic Calderó de l'esmentat mas amb les seves honors i possessions, pel preu de 630 lliures barceloneses. Se salva el dret i domini directe del benefici de Sant Domènec de la seu de Girona, fundat per Guillem de Montgrí, sagristà major de la seu. Segueix àpoca.

Venda atorgada per Bernat Moner, pagès i senyor útil i propietari del mas Moner, a favor d'Antic Calderó, pagès i senyor útil i propietari del mas Calderó, ambdós de Riudellots, d'un tros de terra de la quintana del mas Moner, pel preu de 205 lliures i 10 sous barcelonesos. El comprador les reté per lluir diversos censals i violaris. Se salva el dret i domini directe del benefici de Sant Domènec de la seu de Girona, anomenat la Rectoria. Segueix àpoca.

Sentència arbitral dictada pels àrbitres Antic Negre, de Fornells, i Jaume Ferrer, de Vidreres, sobre la qüestió entre Blai Bota, de Sant Andreu Salou, i Baldiri Calderó, de Riudellots de la Selva, per la mort de Salvador Bota, fill de Blai Bota, de la qual s'inculpava Baldiri Calderó. Signada en diferents dates per Baldiri, Antoni i Dalmau Calderó, tots fills de Dalmau Calderó, i per Blai Bota, la seva esposa Bartomeva, llur filla Elionor (esposa de Pere Gruart), Mateu i Antoni Bota, fills de Blai Bota, i Francina, també filla de Blai Bota i esposa de Guerau Antoni, de Llambilles.

Sentència arbitral dictada pels àrbitres Antic Negre, de Fornells, i Jaume Ferrer, de Vidreres, sobre la qüestió entre Blai Bota, de Sant Andreu Salou, i Baldiri Calderó, de Riudellots de la Selva, per la mort de Salvador Bota, fill de Blai Bota, de la qual s'inculpava Baldiri Calderó. Signada en diferents dates per Baldiri, Antoni i Dalmau Calderó, tots fills de Dalmau Calderó, i per Blai Bota, la seva esposa Bartomeva, llur filla Elionor (esposa de Pere Gruart), Mateu i Antoni Bota, fills de Blai Bota, i Francina, també filla de Blai Bota i esposa de Guerau Antoni, de Llambilles. 1527 setembre 7. Girona Àpoca atorgada per Blai Bota, de Sant Andreu Salou, a favor de Baldiri Calderó, de Riudellots, en què reconeix que ha rebut per mitjà de la taula de Joan Rafael Bas, mercader de Girona, 11 ducats d'or, equivalents a 13 lliures i 4 sous barcelonesos, que faltaven per pagar dels 42 ducats a què estava obligat segons la sentència anterior.

Procés per la venda o establiment dels masos Eimeric i Muntaner de Riudellots de la Selva, que havien quedat abandonats per manca de tenidors, instruït per Eimeric de la Via, llicenciat en lleis i jutge ordinari de Girona, a instància de Pere, paborde de Sant Martí Sacosta de Girona, i del seu successor Bernat. Pel que fa al mas Muntaner és reclamat per Pere Pometa, de Maçanet de la Selva, com a procurador de la seva esposa Francesca, senyora del mas Simó, àlies Muntaner de Riudellots de la Selva, per donació del seu pare Bernat Simó. Es posa el mas Eimeric en subhasta pública. Es tanca el 12 de setembre de 1412.

Creació i venda de censal atorgada per Jaume Viader, pagès, senyor útil i propietari del mas Viader de Riudellots de la Selva, a favor de Narcís Rourebell, pagès del mateix lloc, d'un censal de 40 sous de cens anual i 40 lliures de preu. Segueix àpoca.

Venda en pública subhasta atorgada per Jaume Pla, àlies Basses, pagès de Caldes de Malavella, batlle durant el present trienni de Caldes de Malavella, de Franciac i de Santa Seclina, a favor d'Antoni Giribert, àlies Mataró, de Franciac, del mas Aixandrí de Franciac, pel preu de 425 lliures i 1 sou. Se salva el dret i domini directe del cambrer del monestir de Sant Pere de Galligants. Aquesta venda es fa per la causa jutjada per Antoni Tarroja, doctor en tots dos drets i jutge ordinari de la baronia de Llagostera i la vila de Caldes, entre Jaume Calçada, procurador de Antoni Giribert, àlies Mataró, i la seva esposa Maria Anna, d'una banda, i Guerau Estany, procurador assignat de Margarida Aixandrí, donzella, filla de Bartomeu Aixandrí, pagès de Franciac, i de la seva primera esposa Àngela, senyora útil i propietària del mas esmentat. Posat en pública forma el 12 de juny de 1678.

Venda atorgada per Pere Martí, prevere obtentor de un dels dos beneficis fundats a l'església de la seu de Girona per Bernat Vives, difunt mercader de Girona, sota invocació de Sant Iu, a favor de Joan Mataró, major d'edat, de Franciac, com a més-dient, d'un cens de 60 sous barcelonesos anuals que Jaume Prat i la seva esposa Sibil·la, difunts de Riudellots, vengueren a Bartomeu Vives, mercader de Barcelona, com a marmessor de Bernat Vives, per l'obra dels esmentats beneficis, amb l'obligació d'una possessió alodial amb un molí derruït, que va ser confiscada i passà en poder de l'esmentat benefici. El preu total de la venda és de 120 lliures barceloneses. Segueix àpoca.

Venda atorgada per Guillem de Puig, fill i hereu de Bernat de Puig, difunt de Riudellots de la Selva, i la seva mare Guillema, a favor de Guillem Calderó, també de Riudellots, d'un tros de terra situat a Riudellots, prop de la riera anomenada de Riudevila, pel preu de 25 lliures de moneda barcelonesa de tern. Se salva el dret i domini directe del precentor de la seu de Girona i del rector de l'altar de Sant Domènec de la mateixa seu. Bernat de Brugueroles, precentor major, i Antoni Maseler, rector de l'altar de Sant Domènec, signen el document. Segueix àpoca.

Venda de censal atorgada per Jaume Prat, fill de Pere Prat, de Riudellots de la Selva, a favor de Francesc Balç, rector de l'església de Santa Maria de Breda, com a marmessor i executor testamentari de la seva germana Alamanda Viader, de Breda. Compra per l'obra d'un aniversari ordenat per la difunta, a celebrar en l'església de Santa Maria de Breda, un censal de 7 sous i 6 diners anuals de moneda barcelonesa de tern. Aporta com a garantia del pagament de les rendes, deu vessanes de terra en franc alou situades al costat del camí reial, que el cambrer Bertran de Son, cambrer, el prior de Santa Maria de Riguerio Guillem de Castellet i Pere de Corts, hortolà, monjos del monestir de Sant Miquel de Cuixà, li havien venut. El preu de la venda és de 15 lliures barceloneses de tern. Segueix àpoca. Reconeixement fet per Jaume Prat a favor de Francesc Balç, que és cert el contingut del document de la venda de censal i jurament de complir-ho, segons establert.

Venda en pública subhasta i per execució de justícia feta per Bernat Samasó, cavaller, veguer reial de Girona, amb consell i decret de Joan Bruguera, doctor en tots dos drets i jutge ordinari de Girona, a instància dels creditors del mas Prat de Riudellots de la Selva, a favor de Joan Mataró, el jove, de Franciac, de tot el mas Prat, pel preu de 125 lliures i 10 sous. 1454, octubre, 22. Lliurament de possessió feta per Bernat Samasó, veguer, a favor de Joan Mataró, del mas Prat.

Àpoca atorgada per Bertran de Son, cambrer; Guillem de Castellet, prior de Santa Maria de Riquer, i Pere de Corts, hortolà, monjos del monestir de Sant Miquel de Cuixà, com a procuradors de l'abat i la comunitat, a favor de Pere de Prat, de Riudellots de la Selva, en què reconeixen que han rebut 4.000 sous de moneda barcelonesa de tern de la venda en lliure i franc alou que els havien fet del domini directe del mas de Prat de Riudellots, amb els censos i drets corresponents, tingut pel cambrer del monestir de Cuixà. 1370, març, 7 Trasllat de 7 de setembre de 1370 pel notari Guillem Llobet de Girona, d'un document fet pel notari Andreu Remei, notari públic per tot Catalunya. DIPÒSIT fet per Bertran de Son, cambrer; Jaume Paraire, sagristà major, i Pere de Corts, hortolà del monestir de Sant Miquel de Cuixà, com a procuradors del monestir, amb llicència de l'abat Bertran i consentiment de Bernat de Banyoles, ciutadà de Girona, a la Taula de Canvi de Guillem Roger Susau, canvista de Perpinyà, de 800 lliures barceloneses de tern, que eren part de 7.300 sous procedents de les vendes fetes per Bertran de Son, Guillem de Castellet i Pere de Corts, com a procuradors del monestir, d'alguns masos i rendes que la cambra del monestir tenia a Riudellots i altres parròquies del bisbat de Girona, a favor de Bernat de Banyoles. Francesc Campllonguell, clergue de Vilablareix, com a laica persona (mas Bou); Pere de Prat (mas Prat); Gaula de Cartanyà, com a tutora de Beatriu i Sança, filles de Pere de Malany (mas Jordà); Bertran de Farners, donzell (mas Fàbrega de Santa Coloma de Farners); Guillem Aulen, de Brunyola (mas Aulen); Pere Esteve de Brunyola (mas Esteve de Comacrosa i la masada de Comacrosa); Bonanat Grimau i el seu fill Pere, de Santa Coloma de Farners (mas Grimau); Guillem Cavaller de Vilobí; Arnau Falgués, de Brunyola.

Venda de censal atorgada per Caterina de Prat del Molí, donzella, filla i hereva de Montserrat Prat del Molí, pagès de Riudellots de la Selva, i de la seva esposa Joana, senyora útil i propietària del mas Prat del Molí de Riudellots, a favor de Rafael Nogués, llibreter de Barcelona. Li ven un censal de 85 sous de moneda barcelonesa de tern de pensió anual i 85 lliures de preu que promet destinar a la reedificació del seu molí. Com a garantia obliga les cases del molí i diverses peces de terra que té prop del molí i al pla de l'Església, propietats que lliurar-les-hi en possessió. Aquestes cases i terres es tenien pel domini directe del benefici de Sant Domènec de l'església de Riudellots de la Selva, fundat per Guillem de Montgrí, sagristà major de la seu de Girona. Segueix àpoca. 1606, agost, 6. Riudellots de la Selva LLIURAMENT DE POSSESSIÓ feta per Baldiri Prat, pagès de Riudellots, com a procurador de Caterina Prat del Molí, a favor d'Antoni Vicenç Domènec, frare del convent de Santa Caterina de Barcelona, de l'orde dels predicadors, com a procurador de Rafael Nogués, del molí i les terres que Caterina tenia a l'esmentada parròquia, segons havia estipulat en el document del censal.

Establiment emfitèutic atorgat per Bernat Ferrer, prevere beneficiat a la seu de Girona, com a procurador del precentor Gil Sanç, a favor de Pere Calderó, de Riudellots de la Selva, com a més-dient, d'unes cases amb pati contigu situades a la Cellera de Riudellots, sota domini directe de l'esmentada precentoria.

Establiment emfitèutic atorgat per Bernat de Pau, doctor en decrets i canonge de la seu de Girona, com a procurador de Pere de Foix, cardenal de Sant Esteve de Celiomonte, llegat de la Santa Seu davant del rei Alfons, i precentor de la seu de Girona per provisió apostòlica, amb autorització de Dalmau de Raset, doctor en decrets i vicari general del bisbe Andreu de Girona, a favor de Pere Calderó, de Riudellots de la Selva, d'un hort i pati situats a la Cellera de Riudellots. Se salva el dret i domini directe de la precentoria de la seu. Segueix àpoca.

Establiment emfitèutic atorgat per Bernat Ferrer, prevere beneficiat de la seu de Girona, com a procurador de Gil Sanç, precentor de l'esmentada seu, a favor de Pere Calderó, com a més-dient, de dos albergs contigus, situats a la Cellera de Riudellots, per renúncia feta per Pere Creixell, habitant de Salitja, com a procurador de Sibil·la, vídua de Duran de Pastell, de Riudellots de la Selva, la seva àvia, senyora útil de les esmentades cases. Se salva el dret i domini directe de la precentoria. Carta partida per ABC.

Venda en lliure i franc alou atorgada per Ponç de Rocabertí, com a procurador de la seva esposa Francesca, filla i hereva del cavaller Simó de Gironella, a favor de Pere de Mataró i de la seva esposa Elisenda, de tot el domini directe, persones, agrers, foriscapis i altres drets del mas anomenat Fuirac, d'Estany, que tenen Bernat Fuirac i la seva mare Brunissenda, de Sils, i de tot el mas Joan, que tenen Albert Joan i la seva esposa Sibil·la, pel preu de 1.570 sous barcelonesos de moneda de tern. Se salva el dret del batlle, el qual correspon el batlliu pels nous compradors. El 2 d'agost de 1321 signen Pere, bisbe de Girona, i el jurisperit Ramon Calvet com a marmessors del testament de Simó de Gironella, i com a marmessors del testament de Francesca, filla de l'esmentat Simó, així com Guillem Pons, fill del cavaller Dalmau de Palol, hereu universal de l'esmentada Francesca. El 21 de desembre del mateix any signa Jaume de Cornellà, també marmessor de Francesca.

Sentència arbitral dictada pels àrbitres Berenguer de Falgueres, de Campllong, i Arnau Proensal, de Riudellots de la Selva, sobre la controvèrsia entre Bonanat Muntaner i el seu fill Simó, de Riudellots de la Selva, d'una banda, i Brunissenda, vídua d'Arnau Albert, de la mateixa parròquia, de l'altra. El motiu era la construcció d'una mota que els Muntaner volien construir des de les seves honors fins a les de Dalmau de Prat passant per les de l'esmentada Brunissenda, amb la finalitat de contenir les aigües de l'Onyar, que perjudicaven les honors que tenien al lloc anomenat mas Marquès i la Cellera de Riudellots. Carta partida per ABC.