Joan Martorell, Bartomeu Muralles, canonge, Montserrat Borrull i Joan Roca, preveres beneficiats de la col·legiata de Sant Feliu de Girona, venen a Joan Ribot, cavaller de la parròquia de Foixà, una torre, situada al mur vell pel preu de 10 lliures de Barcelona. La torre afronta a l'est amb el carrer de Sant Llorenç, al sud amb el pati del difunt Nicolau Roca, notari, i amb la casa de Bernat Ribot, canonge de la Seu, a l'oest amb el mur vell i al nord amb la casa de Gabriel Sabut, escrivà de la cúria eclesiàstica de Girona, i amb la casa dels hereus d'Andreu Vidal, beneficiat de la Seu de Girona. Inclou àpoca.

Lluís Estrabau, doctor en lleis, lloctinent del batlle general de Catalunya a la ciutat i batllia de Girona i Besalú, atorga llicència a Joan Ribot, cavaller de Foixà, per tancar el carreró que passa entre la seva casa, situada al carrer de Sant Llorenç, i la casa de Francina Sabut, vídua de Gabriel Sabut, i que va del carrer de Sant Llorenç al carrer de les Ballesteries, que pagarà 50 sous.

Benet Simó, prevere beneficiat de la Catedral de Girona, reconeix a Aldonça Pascola, que la casa situada al carrer Sant Llorenç la comprà en nom de dita Aldonça a Francesc Girau, reboster, davant del notari Requesens, de Barcelona, i amb diners d'Aldonça procedents de la remissió d'un censal sobre la ciutat de Barcelona. Aquesta remissió la va fer Benet Simó com a procurador d'Aldonça. Del preu de la casa falta pagar 30 lliures.

Lluís Estrabau, doctor en lleis, i lloctinent del batlle general de Catalunya a la batllia i vegueria de Girona i Besalú, confirma a Joan Ribot, cavaller de Foixà, la venda feta pels preveres de l'església de Sant Feliu de Girona de tot l'espai del mur del carrer de Sant Llorenç, sota domini reial. Miquel de Cruïlles, donzell de Girona, creditor i recaptador reial de Girona, reconeix rebre de Joan Ribot, cavaller de Foixà, 30 sous de Barcelona pel terç i foriscapi.

Miquel Montroig, lloctinent del batlle general de Catalunya a la ciutat, batllia i vegueria de Girona i Besalú, confirma a Bernat Vinyals, àlies Ribot, cavaller de Foixà, i a la seva muller Elisabet Ribot, filla del difunt Joan Ribot, les cases que tenen al carrer de Sant Llorenç, a la ciutat de Girona, la torre del mur i l'espai entre el mur i les cases. Els destinataris es comprometen a pagar 21 lliures i 10 sous a Miquel de Cruïlles, donzell, creditor i recaptador reial, pel terç, lluïsme i foriscapi. Inclou àpoca.

Jeroni Garbí, clergue beneficiat de l'altar de Santa Maria del claustre de la Seu de Girona, benefici fundat per Aldonça Pasquala difunta, ven a Joan Ribot, cavaller de la parròquia de Foixà, una casa i hort amb un pou situats al carrer de Sant Llorenç, pel preu de 200 lliures de moneda barcelonesa. La casa i l’hort formaven part del patrimoni amb què Aldonça Pasquala dotà el benefici que fundà a l’altar de Santa Maria del claustre de la Seu. La casa afronta a l'est amb el carrer de Sant Llorenç, al sud amb la casa i l'hort de Francesc Roca, canonge de la Seu, a l'oest amb el carrer i la torre i al nord amb la casa de Joan Bosc, almoiner de la Seu, amb la casa del difunt Vilosa, beneficiat de la Seu, i amb la casa de Francina, viuda de Gabriel Sabut, escrivà de la cúria eclesiàstica, mitjançant un carreró que abans portava fins a la muralla. Inclou àpoca i acta de presa de possessió.

Joan Miquel Savarres, notari de Girona, reconeix a Antic Ribot, canonge de l'església de Sant Feliu de Girona, i a Francina Sabut, vídua de Gabriel Sabut, escrivà de la cúria eclesiàstica de Girona, la facultat de tancar el carreró, situat entre les seves cases del carrer de Sant Llorenç i el mur vell, amb una alçada de 10 pams de Girona.

Carles Cerdà, notari de Girona, restitueix els béns a Aldonça Pasquala perquè en disposi lliurement. Aldonça, el dia 30 de maig de 1495, davant el notari de Girona Dalmau Ombert li havia fet donació dels seu béns mobles i immobles, donació que es faria efectiva després de la seva mort. En el cas que la donació excedeixi de 500 auris, suplica al jutge ordinari de Girona que doni la seva conformitat a aquesta restitució.

Jeroni Roca, doctor en ambdós drets, ciutadà de Girona, fill i hereu de Nicolau Roca, notari de Girona, ven a Pere Ribot, canonge de l'església de Sant Feliu de Girona, dos patis i els banys de l'antic Call, situats al carrer de Sant Llorenç, pel preu de 48 lliures de Barcelona. Aquests afronten a l'est amb la casa que fou del difunt Bernat Ribot, canonge de la Seu, amb la casa de Pere Honrat, prevere de dita església, i amb la casa de Sebastià Campinol, paraire de Girona, al sud amb la casa de Sebastià Campinol i amb la casa de Jeroni Costa, mercader de Girona; a l'oest amb la muralla, abastant deu merlets, i amb l'hort i al nord amb la casa del benefici de l'altar de Santa Maria del claustre de la Seu de Girona. Les portes d'aquest pati donen al carrer de Sant Llorenç, una d'elles per sota de la casa de Bernat Ribot i l'altra per sota de la casa de Campinol. El pati li pertany per ser l'hereu del seu pare, segons el seu testament atorgat davant de Joan Guilana, notari de Girona, a l'hort del monestir de monges de Santa Clara extramurs de la ciutat, el 22 de setembre de 1515. El seu pare el posseïa per donació de Pere Guerau de Terrades, canonge sagristà de la Catedral, firmada davant el notari Pere Escuder el 12 de juliol de 1492. Terrades l'havia comprat als jueus, administradors de l'aljama durant aquell any, davant el mateix notari.

Joan Almar, mercader ciutadà de Girona i síndic dels remences, ven a Benet Simó, prevere de la Seu de Girona, dues cases contigües, en franc alou, situades al carrer de Sant Llorenç per 300 lliures. Aquestes cases afronten a l'est amb la casa que fou de Pere Falcó i amb un carreró sense sortida, al sud amb el pati on havia estat la sinagoga o escola vella dels jueus, a l'oest amb la muralla de les Ballesteries i al nord amb la casa que fou d'Albert Falcó i el carreró. Les cases foren confiscades per Jaume Delanau, àlies Arenes, receptor dels béns per raó de crims herètics, al difunt Pere Falcó, convers, condemnat per heretgia. Inclou àpoca i actes de presa de possessió.

Venda de l'antiga sinagoga de Girona. Lleó Aninay, Salomó Esdres, Salomó Samuel i Leví Issach, jueus, rectors de l'aljama de Girona, i Astruch Abraham, Bonastruch Benvenist, Jucef de Piera, Mosé Vidal, Bellshom Caracosa, Benet Tolosa, Vidal Astruch, Benvenist Astruch i Astruch Tarós, jueus singulars i veïns de l'aljama, venen a Pere Gerald de Terrades, canonge i sagristà major de l'església de Girona, absent, l'antiga sinagoga, situada dins els antics murs de la ciutat, prop del carrer de Sant Llorenç, pel preu de 10 florins. La sinagoga afronta a l'est amb la casa que fou de Dalmau Mercader, convers de Girona, i amb el carrer de Sant Llorenç, al sud amb la casa que fou de Mateu Sampsó, convers de Girona, i amb el pati de la casa enderrocada de Nicolau Roca, notari de Girona, a l'oest amb el mur de la ciutat i amb l'hort de Nicolau Roca i al nord amb els patis de l'esmentat Roca. Inclou àpoca.

Convocatòria dels homes de remença per a demanar l'abolició de la servitud dels mals usos. S'hi recullen les reunions dels homes de remença de les diòcesis de Girona, Vic, Barcelona, Elna i Urgell, en total de 912 parròquies, celebrades entre el 13 d'octubre de 1448 i el 20 de febrer de 1449. Segons consta en el pròleg del llibre les reunions van ser autoritzades pel rei Alfons el Magnànim i havien de servir per nomenar síndics i procuradors que defensessin, davant de la justícia, els interessos dels homes de remença i per recollir la quantitat de diners necessaris per al procés. En el mateix pròleg consta la nòmina de síndics i procuradors de la diòcesi de Girona. Text manuscrit en llatí. 237 folis. Conté un plec de documents solts al començament del volum. Cobertes de pergamí.